Formentera

Formentera és coneguda com el darrer paradís del Mediterrani per haver sabut conjugar el turisme amb la protecció del medi ambient.

La lluita de moltes generacions de formenterencs ha fet possible la conservació d’una illa amb platges d’aigües cristal•lines i un clima excel•lent, que la fan ser una petita joia del Mare Nostrum.

Només es pot arribar a Formentera en vaixell des d’Eivssa. Aquesta inaccessibilitat la converteixen en un lloc tranquil on fugir de l’estrès i de la massificació; gaudint de l’illa passejant en bicicleta o banyant-se en algun lloc dels seus més de 20 km de platges d’arena blanca i aigües de transparència infinita, on es possible practicar tot tipus d’esports nàutics. El secret de l’existència d’una mar cristal•lina i de les llargues platges de Formentera que la fan diferent de la resta de la Mediterrània, és la praderia de posidònia que envolta l’illa, una depuradora natural que neteja l’aigua i permet la sedimentació de l’arena al litoral. Una autèntica selva submarina que ha estat declarada, el 1999, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L’èxit turístic de l’illa, estimada tant pels residents com pels visitants, rau en què la gent encara troba a Formentera quelcom diferent. La diferència la marca el respecte per la naturalesa, la pervivència de la seva pròpia cultura i la visió d’aconseguir l’exclusivitat a través de la protecció del medi ambient.

Altres fets diferencials de Formentera són la llibertat i la seva llum, que s’han convertit des dels anys 70, en atractius per a artistes i artesans que avui dia són part del patrimoni diferencial de l’illa. Els seus dissenys de roba, complements i joies, o les seves obres d’art són poderosos reclams de Formentera.

Geografia

Una geografia peculiar i captivadora, un clima suau i una vegetació mediterrània que combina zones dunars amb boscs de pi i de savina, unes coníferes que donen personalitat a l’illa.

Tanmateix, sens dubte, el que més atraurà l’atenció del visitant inquiet és la forma amb la qual els illencs han sabut adaptar-se a la duresa de l’illa; els murs de pedra, la magnífica arquitectura tradicional o les figueres convertides en autèntiques escultures enmig dels camps de l’illa, són exemples repetidament fotografiats d’aquesta adaptació singular.

Les petites dimensions de l’illa de Formentera així com l’escassa entitat del seu relleu determina que les característiques climàtiques variïn molt poc d’un lloc a un altre. Amb tot, es donen petites variacions, principalment de temperatura i humitat, entre les parts més baixes de l’illa i els promontoris micènics de La Mola i el Cap de Barbaria.

En qualsevol cas, en general el clima característic de l’illa és típicament mediterrani, englobant-se dins de la varietat climàtica de domini templat-càlid. Dins d’aquesta varietat, l’illa s’enquadraria climàticament en la subvarietat llevantina-balear.

Formentera, de la mateixa manera que la resta del Mediterrani Occidental, queda durant l’estiu a l’Est de l’anticicló de les Açores. D’aquesta manera, els valors de màxima pressió es deuen a l’extensió cap a l’Est de l’esmentat anticicló. Aquesta situació és la més habitual a l’estiu, produint-se els màxims termomètrics així com el període menys plujós.

Per una altra part, a l’hivern, a causa d’una situació molt més meridional de les altes pressions atlàntiques, l’activitat ciclònica sovint afecta de ple el clima de Formentera, duent pluges i fronts cap a ella.

En qualsevol cas, l’illa de Formentera és la que presenta el clima més càlid i menys plujós de totes les Balears.

Història

La presència de l’home a Formentera es remunta al menys a 4.000 anys. De la dominació romana queda com a màxim exponent el campament de Can Blai, als voltants d’Es Caló.

Després del període de dominació àrab, Eivissa i Formentera foren conquerides per tropes catalanes el 1235. L’emigració a terres llunyanes fou una constant fins a mitjans del segle XX. El turisme canvià de forma radical l’economia i la societat de l’illa. Els hippies contribuïren de forma decisiva a donar-la a conèixer i unir el seu nom a una forma distinta d’entendre la vida i fer turisme. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1983) estableix la doble oficialitat del català, llengua pròpia de les illes, i del castellà, llengua oficial de l’Estat, i retorna les institucions pròpies d’autogovern: el Consell Insular, el Parlament i el Govern de les Illes Balears.

Passats els segles, encara no se sap a ciència certa la procedència de les manifestacions folklòriques de Formentera, tot i que resulta obvi que les reminiscències són àrabs (majoritàriament en el cant), són molts els matisos que puden fer dubtar d’això. Crida poderosament l’atenció la simbologia de la dansa així com la singularitat dels instruments musicals que s’utilitzen, elaborats totalment de forma artesanal partint de la base de l’ús de matèries primeres exclusivament autòctones.

Resulten molt espectaculars les vestidures, sobretot les de festa de la dona, complementades amb una “emprendada” d’or (de preu incalculable) i que contrasta poderosament amb la vestidura de feina totalment negra i d’una extrema senzillesa.

Gastronomia

El peix és el luxe de la gastronomia formenterenca. Sigui guisat o bullit (dues variants de la caldereta mediterrània) o com a part essencial d’un arròs (brouós o sec), el peix de Formentera és capaç de transformar qualsevol plat en una mescla d’essència mediterrània.

Figues (fresques o seques), el formatge de cabra i l’excel•lent “peix sec” (peix assecat al sol que, una vegada esmicolat, s’incorpora a les amanides) són alguns dels petits secrets de la gastronomia local.

Platges

Formentera ofereix més de 20 km de platges d’arena blanca i aigües transparents amb combinacions de blaus sorprenents. A l’illa podreu trobar des de la típica caleta solitària a platges de somni, però a totes podreu gaudir de tranquil·litat i pau en un ambient natural i preservat de la massificació.

Si alguna cosa fa diferent Formentera de la resta de destins mediterranis, és la bellesa del seu litoral i l’absència de construcció a la major part de la seva costa. L’aposta des de fa dècades per un desenvolupament sostenible, ha fet possible que avui es pugui gaudir d’unes platges de bellesa paradisíaca però amb tots els serveis i la seguretat d’un destí occidental.

Natura

Fauna

Formentera es caracteritza per la presència de diferents espècies d’aus, rèptils coleòpters, i per la presència d’una variada fauna aquàtica de zones humides i torrents.

Aquests grups destaquen per la seva importància general i per algunes espècies molt valuoses i per presentar interessants endemismes, com succeeix amb els lacèrtids i diversos grups d’invertebrats.

Vegetació

Actualment, la vegetació salvatge de Formentera es caractertiza per la dominació dels pinars i savinars de P.halepensis i J. Phoenicea als hàbitats forestals, en diferents estats de successió i conservació, acompanyats d’un estrat arbustiu que presenta diferents variants en funció de les condicions locals de microclima i sòl.

Així mateix, l’abandó de les activitats agràries tradicionals, ha suposat la reforestació d’àmplies superfícies que presenten un bosc més o menys desenvolupat amb presència d’espècies arbòries agrícoles.

Ja en costes abruptes i penya-segats dominen les comunitats endèmiques de “fonoll marí” i “saladins” que donen lloc a l’associació Crithmo-Limonietum. En algunes franges costaneres de certa alçada i orientades al Nord, es desenvolupen comunitats endèmiques de molt alta valoració ecològica, com per exemple al sud-est de La Mola.

Hem de destacar també l’abundant presència de comunitats típiques de dunes mòbils i semimòbils com són les Medicagini marinae – Ammophiletum arundinaceae i les Lotus cretici – Crucianelletum maritimae.